To be young gifted and white

Comparto con vosotros un texto que he escrito para ForteCros&Partners, uno de mis últimos clientes. Con ellos estamos empezando un ciclo de retratos a modelos y a artistas titulado Portraits of Human Beings, en el que queremos mostrar la cara más profunda de las personas. Para escribir el texto me he inspirado en la letra de la canciónTo Be Young, Gifted and Black, de Nina Simone. Se inspiró en Lorraine Vivian Hansberry, la primera afroamericana en escribir una obra de teatro que fue representada en Broadway. Lorraine se convirtió en un símbolo de la lucha racial y la discriminación por el color de la piel. La canción de NIna Simone fue un canto a la igualdad. Escúchala mientras lees, creo que es la banda sonora adecuada para la ocasión.

“To be Young, gifted and black, oh what a lovely precious dream”, hace la canción de Nina Simone. Es igual cuál sea el color de nuestra piel, porque lo que nos une es mucho más de lo que nos separa, y ser joven y talentoso es bonito y agradable en cualquier rincón del mundo.

Y la siguiente estrofa va un poco más allá: “When you are young, gifted and black, your soul’s intact”, es decir, cuando eres joven y talentoso, tu alma está intacta. Detrás de la piel, de una foto, de un vestido, de una estatura, de un cuerpo, detrás de todo ello habitan las emociones y ahí no importa ni el color, ni el género ni la edad ni el origen. Solo hay alma.      

Noora+Lappi+-+Edu+Forte

Así que con este post empieza un ciclo de entrevistas con el que queremos retratar con más profundidad el alma de nuestras modelos. Esta finesa de veintitrés años, Noora Lappi, (Uno Models) tiene una mirada fresca y apasionada que refleja también su dulzura y un espíritu rebelde que la lleva a vivir su día a día con pasión.

“Gracias a mi trabajo, estoy conociendo muchos países, culturas distintas y personas muy interesantes que me enriquecen y de las que aprendo”, revela ella, y añade: “Viajar es una parte muy positiva de mi trabajo, pero también tiene sus inconvenientes: estoy lejos de mi familia y amigos y, claro, a veces les hecho de menos”. 

En todo hay un lado positivo y otro menos positivo. “En mi trabajo es muy difícil planificar, porque nunca sé donde voy a estar mañana, y eso a veces me corta las alas, pero otras me las da”. Noora ha trabajado por Levi’s y su ilusión es trabajar con “un equipo agradable y en los que se priorice la creatividad”, resume.

“To be Young, gifted and black, open your heart to what I mean.”

El meu avi no va anar a Cuba, però mola igual

Aquesta entrada la dedico al meu avi, que té 82 anys i encara juga a tennis. És soci del Club de Tennis des de fa més de cinquanta anys i el Club l’ha premiat amb un trofeu similar a les medalles a la trajectòria, per ser un dels socis més antics que competeix (i guanyaaa!!!).

El Diari Sabadell es va fer ressò de la notícia, aquí sota en trobareu el retall.

DSC_0874

El meu avi és una persona estelar, que se’n va al tennis després d’haver esmorzat un got de vi i haver-se tallat una mica de pernil de pota. Riu-te’n del colesterol! Està perfecte de salut. Tantes manies que hi ha avui amb la nutrició i la dietètica. És un personatge i hi ha frases cèlebres que ell ha inventat que, per a mi, estan a l’alçada de les que es troben a google. Per exemple:

“Si vols alguna cosa, posa-hi el morro”.

“La joventut és un estat d’ànim”. (Ell se sent jove. Encara té il·lusió per a descobrir i conèixer).

“El sentit comú és el menys comú dels sentits. Però és el que et permet arribar lluny”.

“Si em toqués viure en l’època d’avui, no em casaria”. (Val, diu això, però en realitat s’estima molt la meva àvia. Sovint, la sorprèn amb rams de flors o altres regals. És un detallista).

“Els governs retiren tots els monuments i cartells franquistes però el Rei no el toquen. I ja està bé: el rei va ser una imposició de Franco. Ell el va anar a buscar i ens el va imposar. Perquè no el reitren, també?” (Aquesta és molt bona)

Aquest és el meu avi! encantada d’haver-vos-el presentat! 🙂

Tico, el gos-persona

Us presento el Tico:

IMG-20130122-WA0003

És el gos de la ‘jefa’ de la meva amiga Mary i és un gos lladre, perquè roba el cor. Fins i tot els qui són poc sensibles a sentir afecte per a un animal, crec que el Tico els captivaria amb els seus dots de persuació. De fet, a mi, que no sóc gaire propensa a animals de companyia, em va enamorar. És com una persona.

Té les seves manies i li agrada menjar a sobre l’estora, on sembla que els aliments guanyin sabor.  Quan la Mary és a la feina, el Tico es converteix en un excel·lent company, perquè és silenciós, no molesta, i si la Mary rondina (cosa que no crec que passi gaire sovint, també us ho he dir) ell ni s’immuta. A més, se sent interessat pels ordinadors:

IMG-20130118-WA0001

Però també té les seves limitacions: quan es mira al mirall, no es reconeix i per tant no sap si és alt o baix. Jo us puc assegurar que és menut, com una guineu, però ell no n’és conscient i la seva valentia fa que quan senti un porc senglar (viu a prop de la muntanya, a Sant Feliu del Racó, i per allà n’hi ha a dojo, de senglars), els borda i els escridassa, intentant protegir la casa i els éssers que viuen amb ell. No obstant això, tampoc és tonto, i si un senglar se li acosta massa, fuig corrent.

És sociable i procura ser un més en les reunions entre amics i en els sobretaules. Com tots els humans, té les seves necessitats, i li agrada que el mimin i que estiguin per a ell. De seguida que algú li fa carícies, ell es deixa fer, encantat, i respon amb llepades.

IMG-20130201-WA0004

A còpia dels dies, el Tico s’ha convertit en un membre més a la vida de la Mary i de la seva feina i  la seva sola presència es fa irresistible. És adorable, i si no, intenteu-ho negar després de veure la següent foto:

IMG-20130201-WA0009