Birdman, o el triomf aclaparador de la ment

Va guanyar quatre òscars, entre els quals s’inclou millor director i millor pel·lícula. L’han distingit amb 2 globus d’or, un bafta, entre molts d’altres reconeixements. I de vegades els premis no justifiquen el film, però en aquest cas sí.

A continuació veureu el tall en què Sean Penn canta l’oscar a millor pel·lícula i deixar anar el comentari de: qui carall m’ha donat aquesta targeta??? el qual ha aixecat molta polèmica entre els mexicans patriòtics. Això de fer bullir l’olla amb aquests comentaris és habitual a les xarxes socials.

Però anem al gra. Hi ha diverses raons que fan d’aquesta pel·lícula un triomf. El primer és l’argument: parla dels anclatges, de quan ens encallem a una persona o situació i això ens impedeix avançar. Ho sabem, però no ens en sabem sortir. Quan et quedes enganxat a un concepte costa molt tirar endavant i això és el que li passa al personatge protagonista, en Riggan Thomson (Michael Keaton). És molt humà i poso la mà al foc que tots els éssers d’aquest planeta n’han experimentat (o n’experimenten, d’anclatges). D’acord, a ell se li en va de les mans. Però en fi, en el fons és un anclatge. Molt humà, aquest comportament.

Birdman-Michael_Keaton-Inarritu_MILIMA20141019_0338_31

Per com està enregistrada. És un pla seqüència de pràcticament 118 minuts. En aquesta pel·lícula no s’ometen els temps morts, o els que es considera que són irrellevants, com els desplaçaments. En el llenguatge cinematogràfic, s’entén quan es veu un personatge que tanca la porta de casa i al següent pla es troba a la oficina és perquè s’ha desplaçat físicament. Hi ha un temps i una informació que s’ha elidit. Doncs bé, a Birdman no hi ha aquestes el·lipsis i les escenes transcorren en moments que normalment s’obvien, la qual cosa la fa molt trencadora.

Per la increïble guió escrit a vuit mans. És fruit de la col·laboració entre: Alejandro González Iñárritu, Nicolás Giacobone, Alexander Dinelaris, Armando Bo i demostren que vuit cervells són millors que un de sol. Vull destacar especialment el final, és un dels moments preferits perquè és totalment inesperat. I no vull dir més per no desvetallar informació, però és un punt fort que dóna un valor afegit molt potent al fil argumental. Un altre tipus de final hauria fet molt més trivial l’argument.

Per la interpretació dels actors: MIchael Keaton, Emma Stone, Edward Northon, Zach Galifianakis i Naomi Watts. Te’ls creus.

NY-DH024_SPEAKE_P_20141027165323birdman-edward-norton-636-3

Per la banda sonora. El so de la bateria reflecteix, al llarg del film, el soroll de fons que a vegades es genera dins el nostre cap. Quan ens atabalem, ens capfiquem i entrem en bucle, sentim una sensació similar a la que es reprodueix a la pel·lícula. Per tant, s’ha resolt amb èxit i el director aconsegueix transmetre aquesta sensació d’estrès amb originalitat i eficàcia.

Per tot això, Birdman em va captivar i considero que és una pel·lícula que val la pena anar a veure al cinemal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s